ESPAI DE DIFUSIÓ DEL CARBÓ VEGETAL: ARQUEOLOGIA, ETNOLOGIA, HISTÒRIA, PATRIMONI CULTURAL I ACTUALITAT
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MEMORIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MEMORIA. Mostrar tots els missatges
dijous, 25 d’octubre del 2018
dilluns, 9 d’octubre del 2017
dimarts, 4 d’octubre del 2016
divendres, 20 de febrer del 2015
dilluns, 27 d’octubre del 2014
dissabte, 20 d’octubre del 2012
dijous, 16 d’agost del 2012
La veritat del carboner
El passat 9 d'agost ens va deixar en Josep Maria Ainaud de Lasarte, historiador, polític, advocat i periodista.
Hi havia tingut alguns contactes telefònics per tal d'obtenir ajuda en temes relacionats amb la meva tesi o altres temes d'història. En Josep Maria Ainaud era un referent, un gran recurs pels que cercàvem dades de fets i persones que ell va conèixer o que ell mateix havia estudiat.
L'havia trucat diverses vegades a la nit i em costava molt de trobar-lo; moltes vegades corria pel territori donant xerrades d'història i arribava tard a casa. La seva dona m'atenia sempre molt amablement i m'animava a trucar-lo més tard. Ell, quan el trobaves, mai tenia un no, i amb una amabilitat i generositat que sobtaven et responia amb una proximitat també sorprenent pels temps que corren.
Aquests dies he llegit el següent d'ell:
"No publicaré mai les meves memòries perquè no m'agrada dir mal de la gent. Hi ha tres tipus de memòries, les polítiques, que ho expliquen tot menys el que interessa; les literates, precioses de llegir però que no tenen res a veure amb la realitat, i les del carboner de la cantonada, que és l'únic que diu la veritat". (Ara, 10/8/2012)
Hem perdut una gran persona que sempre estava disposat a ajudar-te. Quina llàstima, persones així no haurien de morir mai !!
El passat 9 d'agost ens va deixar en Josep Maria Ainaud de Lasarte, historiador, polític, advocat i periodista.
Hi havia tingut alguns contactes telefònics per tal d'obtenir ajuda en temes relacionats amb la meva tesi o altres temes d'història. En Josep Maria Ainaud era un referent, un gran recurs pels que cercàvem dades de fets i persones que ell va conèixer o que ell mateix havia estudiat.
L'havia trucat diverses vegades a la nit i em costava molt de trobar-lo; moltes vegades corria pel territori donant xerrades d'història i arribava tard a casa. La seva dona m'atenia sempre molt amablement i m'animava a trucar-lo més tard. Ell, quan el trobaves, mai tenia un no, i amb una amabilitat i generositat que sobtaven et responia amb una proximitat també sorprenent pels temps que corren.
Aquests dies he llegit el següent d'ell:
"No publicaré mai les meves memòries perquè no m'agrada dir mal de la gent. Hi ha tres tipus de memòries, les polítiques, que ho expliquen tot menys el que interessa; les literates, precioses de llegir però que no tenen res a veure amb la realitat, i les del carboner de la cantonada, que és l'únic que diu la veritat". (Ara, 10/8/2012)
Hem perdut una gran persona que sempre estava disposat a ajudar-te. Quina llàstima, persones així no haurien de morir mai !!
dijous, 2 d’agost del 2012
Tasio
Fa uns dies la van tornar a passar per la televisió (TV2) i vaig sucumbir una altra vegada davant d'una pel·lícula que representa el món dels carboners i del carboneig.
Montxo Armendáriz va presentar aquest delicat i elegant rodatge l'any 1984, basat en la història real de Tasio, un carboner, a la falda de la serralada d'Urbasa a Navarra.
En la meva publicació sobre El carboneig (2010) hi dedico un capítol ben merescut.
Amb motiu dels 25 anys del rodatge aquests darrers anys s'ha homenatjat als protagonistes i l'equip tècnic de Tasio.
Si no l'heu vist us recomano que la contempleu relaxadament perquè jo cada cop que la torno a veure hi descobreixo nous detalls de qualitat i bon cinema.
Armendáriz diu de Tasio "jo volia buscar aquella recerca de la llibertat furtiva, aquell desig de viure encara que vagis en contra de tot el que tens al voltant."
Us asseguro que ho consegueix, ho podreu comprovar...!
Fa uns dies la van tornar a passar per la televisió (TV2) i vaig sucumbir una altra vegada davant d'una pel·lícula que representa el món dels carboners i del carboneig.
Montxo Armendáriz va presentar aquest delicat i elegant rodatge l'any 1984, basat en la història real de Tasio, un carboner, a la falda de la serralada d'Urbasa a Navarra.
En la meva publicació sobre El carboneig (2010) hi dedico un capítol ben merescut.
Amb motiu dels 25 anys del rodatge aquests darrers anys s'ha homenatjat als protagonistes i l'equip tècnic de Tasio.
Si no l'heu vist us recomano que la contempleu relaxadament perquè jo cada cop que la torno a veure hi descobreixo nous detalls de qualitat i bon cinema.
Armendáriz diu de Tasio "jo volia buscar aquella recerca de la llibertat furtiva, aquell desig de viure encara que vagis en contra de tot el que tens al voltant."
Us asseguro que ho consegueix, ho podreu comprovar...!
dimarts, 1 de maig del 2012
La carbonera de Ledesma
El dissabte 14 d'abril unes 600 persones van assistir al poble de Ledesma de la Cogolla (La Rioja) on va tenir lloc la cinquena trobada de carboners.
Una pila d'uns 70.000 quilos de llenya d'alzina es va encendre en aquesta diada de recuperació festiva de la tradició del carboneig.
Durant aquest mes de maig es podrà visitar el procés de combustió d'aquesta carbonera fins a l'obtenció final del carbó vegetal.
Felicitats a l'Associació "El Encinar" de Ledesma per aquesta iniciativa que contribueix a la recuperació de la memòria d'un ofici arrelat a aquestes terres.
El dissabte 14 d'abril unes 600 persones van assistir al poble de Ledesma de la Cogolla (La Rioja) on va tenir lloc la cinquena trobada de carboners.
Una pila d'uns 70.000 quilos de llenya d'alzina es va encendre en aquesta diada de recuperació festiva de la tradició del carboneig.
Durant aquest mes de maig es podrà visitar el procés de combustió d'aquesta carbonera fins a l'obtenció final del carbó vegetal.
Felicitats a l'Associació "El Encinar" de Ledesma per aquesta iniciativa que contribueix a la recuperació de la memòria d'un ofici arrelat a aquestes terres.
Etiquetes de comentaris:
CARBONERA,
MEMORIA,
RECUPERACIÓ
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








