Aransa, origen de carboners al Montseny

En l'últim terç del segle XIX i a principis del segle XX hi havia carboners al massís del Montseny que provenien de comarques pirinenques i prepirinenques, com és el cas del poble d'Aransa (Lles de Cerdanya). Aquests homes es desplaçaven temporalment a àrees no tan fredes per poder treballar a l'hivern i en alguns casos s'hi instal·laven als pobles de destí definitivament.

En Joan Nogué també parla dels carboners

 

En Joan Nogué, Catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de Girona i director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, en una interessant entrevista al diari Ara, de l'11 de gener deia: "Als boscos de fa cinquanta o seixanta anys els carboners feien foc contínuament [...] I no hi havia incendis. Per què ? Doncs, perquè s'evitava, estava controlat, molt gestionat,...".

 

La imatge correspon a Collserola, el 29 de maig de 2011.

Carboner, carbonera i barraca (1918).
Lliurona (Alt Empordà). Arxiu Mas

 

Aquest dissabte passat a les pàgines del Viure de La Vanguardia hi havia un reportatge sobre el poble de Lliurona (Albanyà, Alt Empordà) i de les 50 persones que hi viuen, la major part neorurals que hi arribaren als anys vuitanta. Els antics veïns van abandonar les seves cases a partir dels anys seixanta a causa de la crisi del "carbó de llenya."

 

La imatge és un testimoni de principis del segle XX.

La veritat del carboner

El passat 9 d'agost ens va deixar en Josep Maria Ainaud de Lasarte, historiador, polític, advocat i periodista.

Hi havia tingut alguns contactes telefònics per tal d'obtenir ajuda en temes relacionats amb la meva tesi o altres temes d'història. En Josep Maria Ainaud era un referent, un gran recurs pels que cercàvem dades de fets i persones que ell va conèixer o que ell mateix havia estudiat. 

L'havia trucat diverses vegades a la nit i em costava molt de trobar-lo; moltes vegades corria pel territori donant xerrades d'història i arribava tard a casa. La seva dona m'atenia sempre molt amablement i m'animava a trucar-lo més tard. Ell, quan el trobaves, mai tenia un no, i amb una amabilitat i generositat que sobtaven et responia amb una proximitat també sorprenent pels temps que corren.

Aquests dies he llegit el següent d'ell:

"No publicaré mai les meves memòries perquè no m'agrada dir mal de la gent. Hi ha tres tipus de memòries, les polítiques, que ho expliquen tot menys el que interessa; les literates, precioses de llegir però que no tenen res a veure amb la realitat, i les del carboner de la cantonada, que és l'únic que diu la veritat". (Ara, 10/8/2012) 

Hem perdut una gran persona que sempre estava disposat a ajudar-te. Quina llàstima, persones així no haurien de morir mai !!

El timbaler del Bruc, carboner


Ahir van passar per TV3, la pel·lícula Bruc. El desafío. L'acció se centra en la persecució del timbaler per part dels francesos l'any 1808.


I en el marc d'aquest bloc ens crida l'atenció l'ofici de carboner del protagonista i les carboneres que es poden veure enceses enmig del bosc.


Vés per on tenim un il·lustre carboner !!!